LA REVOLUCIÓ FRANCESA: FONTS HISTÒRIQUES PRIMÀRIES O SECUNDÀRIES ( TEXTOS)

Llegeix els textos i respon les preguntes. Situa cada text en una de les etapes de les revolucions que hem estudiat.

TEXT 1

El 1789 Sièyes va elaborar un escrit titulat Què és el Tercer Estat? Aquí t'oferim una petita part. Llegeix a poc a poc, intentant comprendre totes les preguntes i respostes que es planteja l'autor i quin és el sentit d'aquest text:

"Ens fem tres preguntes: Què és l'estat pla? Tot. Què ha estat fins ara? Res Què demana? Ser alguna cosa (...) Primera petició: Que els representants del Tercer Estat no siguin elegits més que per ciutadans que pertanyen veritablement al Tercer Estat ... Segona petició: que els seus diputats siguin iguals en nombre als dos dels dos ordres privilegiats ... Tercera petició: que els Estats Generals votin no per ordres, sinó per caps ... en aquest estat de coses, què li queda per fer al Tercer Estat si vol veure en possessió dels seus drets polítics d'una manera útil a la nació? ... el Tercer Estat s'ha de reunir a part, no concorrerà amb la noblesa i el clergat. "

Quin va ser l'objectiu de Sièyes en escriure Què és el Tercer Estat? Podries explicar-ho?

TEXT 2

Llegeix aquests dos textos extrets de diferents Quaderns de queixes i, a continuació, intenta respondre la pregunta.

"Declarem que mai consentirem que s'extingeixin els drets que han caracteritzat fins el dia d'avui l'ordre nobiliari i que hem rebut dels nostres avantpassats. (...) Recomanem als nostres diputats que s'oposin a tot allò que pugui atemptar contra les propietats útils o honorífiques de les nostres terres, i entenem que no es pot accedir a cap modificació ni pagament de cap tipus (...) sense el nostre consentiment lliure i individual. "

Quadern nobiliari de la batllia de Montargis.

Els diputats sol · licitaran l'abolició total de tots els privilegis dels nobles, dels eclesiàstics i de la resta de privilegiats (...) L'abolició de la gabella (...), de les talles (...), dels drets de trànsit comercial (...), de les franquícies (...). que per reemplaçar aquests impostos i drets s'estableixin pels Estats Generals (...), impostos que recauran indistintament i sense privilegi ni immunitats sobre tots els ciutadans dels tres ordres. "

Quadern del Tercer Estat d'Anjou.

Què eren els quaderns de queixes? Què es defensa en cada un dels textos?

TEXT 3

Jurem mai separar-nos de l'Assemblea Nacional i reunir allà on les circumstàncies ho exigeixin, fins que la Constitució del regne estigui establerta i recolzada sobre fonaments sòlids.

Tots els membres presten el mateix jurament davant del President. (...) Aquesta cerimònia acaba en aplaudiments i crits reiterats i universals de Visca el rei!

Actes de la sessió de l'Assemblea Nacional. 20 de juny de 1789.

Les persones que van jurar aquest text defensaven la ideologia del liberalisme polític. Hi ha una paraula al text que ho demostra. Troba-la. Defensaven la República. Raona la resposta. Quin regim volien doncs?

TEXT 4

"No hi ha més ciutadans de la República que els republicans. Els realistes, els conspiradors, no són per a ella més que estrangers, o més aviat enemics (...) Cal eliminar als enemics interiors i exteriors de la República o morir amb ella (...) el govern de la Revolució és el despotisme de la llibertat contra la tirania. el Terror és menys un principi particular que una conseqüència del principi general de la democràcia, aplicat a les més urgents necessitats de la pàtria. l'instrument del govern popular en la revolució és alhora la virtut i el Terror. "

M. Robespierre. Discurs en la Convenció, 1794.

En aquest text, Robespierre defineix el Terror. Series capaç d'explicar amb les teves paraules com justifica la necessitat d'aquesta pràctica?

TEXT 5

Peticions de l'Assemblea dels sans-culottes de París al govern de la Convenció Nacional, 1793.

"Mandataris del poble: l'Assemblea General de la secció dels sans-culottes decideix demanar a la Convenció:

1 º Que els ex nobles no puguin exercir cap funció militar, ni posseir cap ocupació pública (...).

2 º Que el preu de tots els articles de primera necessitat sigui fixat invariablement sobre el d'anys anteriors, des de 1789 fins 1790 (...).

8 º Que sigui fixat un màxim de les fortunes (...).

11 º Que el mateix ciutadà no pugui tenir més que un taller o botiga (...).

12 º Que tots els que tenen mercaderies o terres al seu nom siguin reconeguts propietaris. "

Llegeix atentament aquest text. Què creus tu que persegueixen com a objectiu últim dels sans-culottes? Qui eren?. Dintre de quin corrent ideològic situaries aquest text.

TEXT 6

Per acabar, llegeix detingudament aquestes paraules escrites per un dels més grans historiadors de la Revolució Francesa, Albert Soboul:

"La Revolució Francesa se ​​situa des de llavors en el propi cor de la història del món contemporani, a la cruïlla dels diversos corrents socials i polítiques que han dividit a les nacions i les continuen dividint. Filla de l'entusiasme, inflama els homes amb el record de les lluites per la llibertat i la independència i pel seu somni d'igualtat fraternal, o suscita odi. Filla de la Il · lustració, concentra els atacs del privilegi i de la tradició, o sedueix la intel · ligència pel seu esforç immens per organitzar la societat sobre fonaments racionals. sempre admirada o sempre menyspreada, la Revolució continua estant viva en la consciència dels homes. "

Soboul, A. La Revolució Francesa. París, 1966.

Com hauràs pogut comprovar, Soboul és un rendit admirador de la Revolució Francesa i del que va significar i continua significant. Després d'haver-la estudiat al llarg d'aquest tema, elabora un text lliure on resumeixis el significat de la Revolució Francesa, donant la teva opinió sobre ella.

LA IL·LUSTRACIÓ

El segle de la filosofia

A mitjan segle XVIII, un grup de filòsofs, majoritàriament francesos, van elaborar un cos doctrinal que va esdevenir una magnífica arma de combat per canviar la realitat i destruir les bases de l'Antic Règim

Els il·lustrats eren íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes, les fórmules polítiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la física d'Isaac Newton. Aquests pensadors es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal.
 Els iŀlustrats eren, en conjunt, optimistes, eren convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaborar una doctrina amb vocació universalista difosa en els salons, els cafès, les gasetes, les societats secretes (la maçoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussió i de difusió que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Amb tot, la part més beneficiada per la Iŀlustració fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma més ràpida per accedir al poder polític, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.
La Iŀlustració veia a la raó com a base de tot pensament, i com a forma única de l'home per superar els seus obstacles i problemes. Defensaven la tolerància envers la persona, davant la pluralitat de punts de vista i de cultures del món, i per tant, predicaven la llibertat de culte. Creien que l'home era al món per ser feliç, i només podia ser-ho si es progressava i es millorava el món.
Un nou Renaixement en què tot gira al voltant de l'ésser humà; prop de la seva raó material i sensible al món que al voltant del seu esperit sensible cap a Déu, de forma encara més pronunciada, particularment, que al segle XVI; encara que el paper que aleshores va jugar Itàlia l'ho exerceix aquesta vegada França. La fe es trasllada de Déu a l'home: hi ha confiança en el que aquest pot fer, i es pensa en què el progrès humà(sorgeix en aquest segle la paraula) és continu i indefinit, (Condorcet) i els autors moderns són millors que els antics i els poden perfeccionar. Es formula la filosofia de l'optimisme (Gottfried Leibniz) enfront del pessimisme característic de l'Edat mitjana i el Barroc. La societat se secularitza i la noció de Déu i la religió comença a perdre, ja definitivament, la importància que a tots els ordres havia tingut fins ara; es desenvolupa una cultura exclusivament laica i també antireligiosa i anticlerical. Comencen a formular-se les expressions més tolerants d'espiritualitat: nihilisme llibertari (Casanova, Pierre Choderlos de Laclos), maçoneria, deisme (Voltaire), agnosticisme; fins i tot es formulen ja clarament les propostes de l'ateisme (Pierre Bayle, Baruch Spinoza, Baró d'Holbach) i el satanisme, exposat per alguns personatges de novel·les escandaloses de l'època (Marquès de Sade). L'atenció als aspectes més obscurs de l'home constitueix el que s'ha vingut a anomenar «la cara fosca del segle de les llums».
En qüestions econòmiques, el pensament iŀlustrat criticava els obstacles que el mercantilisme posava a la producció i defensaven la llibertat de producció i el dret a la propietat. Davant el liberalisme anglès, la fisiocràcia francesa sostenia que la terra era la principal font de riquesa. F. Quesnay, a Maximes générales du gouvernement économique d'un royaume agrícole (1767) sosté que la terra és l'unica font de riqueses:

Que el sobirà i la nació mai no perdin de vista que la terra es l'única font de riqueses, i que és l'agricultura qui les multiplica. Ja que l'augment de les riqueses assegura el de la població; els homes i les riqueses fan prosperar l'agricultura, estenen el comerç, estimulen la indústria, acreixen i perpetuen les riqueses. De tan abundós brollador depèn l'assoliment de totes les parts de l'administració del regne. 

En política, es defensava la divisió dels poders en legislatiu, executiu i judicial; la sobirania nacional residia en el poble; s'havien de garantir els drets i llibertats individuals… 

Napoleó Bonabarte

Napoleó (dades biogràfiques i històriques).

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/21/napoleo-bonaparte/

Girondins i Jacobins

ELS GIRONDINS (Viquipedia)

Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jacques-Pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda, de Bordeus i Nantes, que havien intervingut en el comerç d'ultramar. Aquest grup era partidari de realitzar la revolució emprant les lleis, desaprovaven el terror i defensaven la propietat; creien que les idees revolucionàries tenen un valor universal i donaven importància a un increment del poder de les províncies davant el centralisme de la capital, París.

 La Convenció girondina (1792-93)

Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins el mes maig de 1793. En aquest primers mesos es declara l'abolició de la monarquia i es proclama la República el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el procés contra el rei Lluís XVI de França que va ser guillotinat, a París, el 21 de gener del 1793.

A partir de 1792, els revolucionaris han d'enfrontar-se al perill d'una invasió exterior per part de les potències estrangeres. Però, gràcies a les lleves forçoses, el fervor revolucionari i a importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionàries van dur França a contínues victòries. Així, el 20 de setembre de 1792, els exèrcits revolucionaris francesos obtenen la victòria decisiva de Valmy sobre els prussians. De victòria en victòria, la França revolucionària s'annexiona territoris a les fronteres exteriors: Saboia, Niça, a la zona esquerra del Rin,... Malgrat els èxits militars, la guerra té un cost, que afegit a la revolta de La Vendée, fa que la revolució passi per moments difícils. Davant el perill exterior i interior, la pressió popular obliga a prendre mesures de salut pública de caràcter revolucionari. Amb l'ajut dels sans-culottes, els jacobins assoleixen el poder en les jornades revolucionàries de juny de 1793.

ELS JACOBINS (Viquipedia)
Els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars. La figura més representativa d'aquesta ideologia va ser Maximilien de Robespierre. Aquest grup pensava que la revolució havia d'assolir els seus objectius per qualsevol mitjà; demanaven actuacions i no teories. Eren centralistes i eren de l'opinió que la revolució s'havia de fer des de París, on controlaven l'ajuntament. Estaven disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual.

  La Convenció jacobina (1793-94)

La direcció política de la revolució estarà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal i estableix una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salvació Pública, per salvar França dels perills que l'aguaiten: crisi econòmica, contrarevolució interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revolució es faci democràtica i social, vinculada als sectors populars.
Per fer front a la contrarevolució es va decretar el règim del Terror amb la fita d'acabar amb tots els sospitosos de fer costat a la causa reial.^[20]
Davant la situació de guerra civil contrarevolucionària, es va intensificar la lluita contra els rebels i la repressió:

• En política, els revolucionaris van obtenir victòries sobre la Vendée i sobre els exèrcits exteriors, van liquidar als girondins, exterminar faccions polítiques i realitzaren processos i execucions com les de la reina Maria Antonieta d'Àustria que tingué lloc el 16 d'octubre del 1793.
• En matèria religiosa, es van adoptar mesures descristianitzadores com el tancament d'esglésies i la supressió del culte catòlic, mentre es va adoptar el culte a la Llibertat i a la Raó, la llibertat de culte i un nou calendari.
• En economia, llei sobre preus i salaris. L'economia dirigida, que fixava uns màxims pels preus i pels sous i que perseguia estraperlistes i especuladors, alhora que pretenia alleugerir la misèria de les classes populars.^[21]
• En matèria militar, per oposar-se a la invasió estrangera, es va crear un exèrcit de nou tipus decretant la lleva en massa i democratitzant el seu funcionament.

Aquestes mesures van donar un seguit de victòries exteriors contra la Primera Coalició a Bèlgica, Països Baixos, el nord d'Itàlia i a la riba esquerra del Rin. Però a nivell intern, quan els principals perills semblaven que s'havien superat, el juliol de 1794 la burgesia es va sentir amb la força suficient per posar fi a l'experiència jacobina i per fer tornar la revolució a la seva etapa anterior. El cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre, Saint-Just i 84 dels seus partidaris són executats l'endemà (28 de juliol).

El Terror

Després de la fi de la Monarquia, França va patir més motins de subsistència, insurreccions populars i actes de traïció; calia establir un govern fort per vèncer el caos. El Comitè de Salvació Pública va substituir el més ampli Comitè de Defensa General. El 27 de juliol, la Convenció designà Robespierre membre del Comitè, el qual va començar a dirigir la política interior del país.
Els discursos de Robespierre a la Convenció demostren que ell creia que el Terror era necessari, lloable i inevitable; segons ell, el terror polític i la virtut eren dues coses necessàriament inseparables. Així, a principis de febrer de 1794 declarà:
Si la virtut és la font del govern popular en temps de pau, la font d'aquest govern durant una revolució és la virtut combinada amb el terror: virtut sense la qual el terror és destructiu, terror sense el qual la virtut és impotent. El Terror no és més que justícia, ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una emanació de la virtut; no és pas un principi diferent sinó més aviat una conseqüència del principi general de la democràcia, aplicat als més peremptoris desitjos del país. (...) En una revolució, el govern és el despotisme de la llibertat contra la tirania
Robespierre creia que el Terror era el moment de descobrir i desemmascarar l'enemic dins de París, dins de França, l'enemic amagat sota la seguretat d'una aparença de patriotisme.


La guillotina
Unes 30.000 persones foren executades a la guillotina durant l'època del Terror a la Revolució. Fou inventada pel doctor Guillotin el 1789. S'emprà a França fins al 1981, any en què es va abolir la pena de mort.

L'inici de la revolució francesa

Com va començar la revolució?

http://issuu.com/mvillar2/docs/rev_francesa1?mode=window&backgroundColor=%23222222

Imatges de la revolució industrial

Veure per creure

Veure per estar informats

La societat estamental

Els origens de la societat estamental: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/17/la-societat-feudal-els-estaments/

Justificació de la societat estamental: http://www.claseshistoria.com/antiguoregimen/%2Bsolennellessociedad.htm

                                      
                                      Figura 1: Caricatura de la societat estamental

                                  Figura 2